La situació actual de pandèmia pel COVID-19, ha posat de manifest la gran importància de disposar de recursos propis per generar Equips de Protecció Individual (EPI) als mateixos centres sanitaris en situacions de ràpida expansió de malalties respiratòries. Aquestes recursos han de permetre dotar dels EPIs apropiats al personal sanitari, ja sigui optimitzant el material de protecció ja disponible en el centre o introduint solucions de reciclatge eficients que aportin capacitat de protecció en una primera resposta ràpida a l’espera de l’arribada del subministrament dels EPIs definitius.
Amb data de l‘11 d’Abril del 2020 les dades oficials mostren la presència de 25.000 professionals sanitaris infectats per COVID-19 a Espanya. En un eventual escenari de brot d’una malaltia respiratòria de ràpida propagació a nivell internacional, com la COVID-19, les mascaretes d’alta protecció són un dels elements de l’EPI més difícils d’obtenir (i de substituir) de manera eficient. Això és degut principalment al fet de que a Espanya el seu subministre depèn d‘importacions d’altres països.
Per altra banda, les màscares són un dels elements més crítics de l’EPI en malalties respiratòries, ja que el risc de contagi és molt elevat per les vies respiratòries i moltes de les tasques sanitàries obliguen a un acostament proper al pacient per una correcta assistència sanitària.
Per tant, la ràpida disponibilitat d’EPIs respiratoris per tot el personal sanitari és un punt crític per una resposta efectiva i redueix el risc de contagi del personal del centre. En aquesta mena de situacions clíniques crítiques s’ha de tenir previst la possibilitat de que cada centre es pugui proveir de forma autònoma de certs elements de protecció amb garanties de mantenir la protecció del personal (al menys de manera transitòria fins l’arribada del subministrament habitual definitiu del material EPI).
Aquesta capacitat de ràpida resposta és bàsica per tal de poder assegurar l’esforç del sistema sanitari a mig i llarg termini mentre duri la malaltia, reduint la possibilitat de contagi i el nombre de professionals sanitaris afectats, ja que una reducció important en el personal sanitari podria fer impossible la resposta efectiva dels equips humans dels hospitals.
Així doncs, en una fase aguda de pandèmia, com la que s’està produint en aquests moments, disposar de capacitat per auto-produir de forma efectiva EPIS respiratoris en el mateixos centres hospitalaris permetria la protecció dels llocs crítics del sistema sanitari, a la vegada que ajudaria a tenir una resposta adaptativa ràpida fins l’arribada del material definitiu. Reduint així la dependència actual dels proveïdors habituals i disposant de material per tots els professionals.
L’objectiu d’aquest projecte és definir les recomanacions que s’han de seguir per a la fabricació d’una mascareta reutilitzable implementada amb tecnologia d’impressió 3D i amb capacitat per ser adaptada a diferents nivells de protecció. Les línies de treball contemplen la construcció de les mascaretes com a suport reutilitzable per usar filtres que permetin tant l’optimització dels materials de protecció disponibles en el centre en el moment del brot inicial, com la producció de filtres bioactius front a la transmissió de la malaltia COVID-19.
En aquest projecte es valorarà el grau de protecció dels models de mascaretes 3D existents, millorar-ne el disseny, si fos el cas, i crearà una guia de recomanacions per a la seva fabricació, ajustant-se a les característiques de la impressora 3D disponible, així com a la selecció dels materials més adients a utilitzar.
El disseny d’un model de mascareta 3D com a suport reutilitzable per l’ús de filtres bioactius acompleix amb l’objectiu de dotar als centres sanitaris de capacitat d’auto proveir-se d’aquests elements de protecció contribuint així a la ràpida resposta de protecció adaptada a les necessitats concretes de cada centre. Disposar de capacitats d’auto- producció d’EPIs configurables per múltiples usos en funció del filtre aplicat, obre la possibilitat d’adaptació de les màscares a múltiples usos i casuístiques que requereixin de graus de protecció sanitària distinta per una resposta eficient (centres crítiques, centres d’atenció primària, personal sanitari en ambulàncies, farmàcies, centres residencials, …).
En aquest projecte se investigarà l’ús eficient del material de filtratge. Per tant, es pretén avaluar l’ús de filtres obtinguts:
a) a partir del reciclatge de material mèdic homologat, que en permeti l’optimització dels recursos materials disponibles en el centre sanitari.
b) a partir de nous filtres basats en el recobriment de materials tèxtils amb solucions salines de fàcil accés en casos de pandèmies globals, que augmenti la capacitat d’auto-producció de cada centre per una ràpida resposta fins que arribi el material definitiu.
c) a partir de nous materials que tinguin capacitat de filtratge bioactiu que puguin ser aportats per empreses locals
Així mateix, com es pot observar a la figura 1, cap dels models incorpora protecció ocular. Com a resposta específica a la pandèmia actual COVID-19, en aquest projecte s’aborda el disseny integral d’una màscara que inclogui aquest tipus de protecció. Obtenir un disseny integral que, a més de protegir les vies respiratòries habituals, incorpori barreres per una eficient protecció ocular serà important per millorar la seguretat del personal sanitari front al contagi, però també per la reducció del nombre d’elements de l’EPI que el sanitari haurà de col·locar-se sobre la cara i que poden interferir en un moment donat en la seva acció.
Així, el producte final serà una màscara de seguretat integral, compacte en el seu disseny, incloent tant les vies respiratòries com els ulls, i versàtil gràcies a les múltiples possibilitats d’incorporació de filtres bioactius intercanviables.